Assassinats de la Miami Showband

Assassinats de la Miami Showband

Carretera de Buskhill on van succeir els fets
54° 15′ 37″ N, 6° 18′ 57″ O / 54.2603°N,6.3159°O / 54.2603; -6.3159
Tipus	atemptat amb bomba tir
Data	31 juliol 1975
Localització	Comtat de Down (Irlanda del Nord)
Participant	Ulster Volunteer Force Ulster Defence Regiment
Morts	5

Els assassinats de la Miami Showband (també conegut com la massacre de la Miami Showband) va ser un atac del grup paramilitar lleialista Ulster Volunteer Force (UVF), el 31 de juliol de 1975. Va tenir lloc a la carretera A1 a Buskhill, al comtat de Down, Irlanda del Nord. L'atac va comptar amb el suport de Robert Nairac, un agent de la intel·ligènica britànica que va facilitar uniformes i l'equip als paramilitars.^[1] Cinc persones van morir, entre elles tres membres de The Miami Showband, que eren una de les bandes més populars d'Irlanda en aquells moments, popularment coneguts com els Beatles irlandesos.^[2]

La banda viatjava a Dublín a altes hores de la nit després d'una actuació a Banbridge. A mig camí de Newry, el seu minibús es va aturar en el que semblava ser un punt de control militar, on paramilitars armats, vestits amb uniformes de l'Exèrcit britànic, els van ordenar aturar-se a un costat de la carretera. Almenys quatre dels pistolers eren soldats de l'Ulster Defence Regiment (UDR), i tots eren membres de la UVF.^[3] Dos dels pistolers van morir quan va esclatar prematurament una bomba que els paramilitars pretenien amagar al minibus.^[3] Els altres van obrir foc contra els membres de la banda, matant-ne tres i ferint-ne dos. S'ha suggerit que la bomba estava destinada a explotar en ruta, de manera que els membres de la banda semblarien ser contrabandistes de bombes de l'IRA, i s'establirien mesures de seguretat més estrictes a la frontera.

Dos soldats en actiu de l'UDR, i un antic soldat del mateix regiment, van ser declarats culpables dels assassinats i condemants cadena perpètua. Van ser alliberats el 1998. Els responsables de l'atac pertanyien al clan Glenanne, una aliança secreta de militants lleialsites, formada per oficials de la Royal Ulster Constabulary (RUC) i soldats de l'UDR. Sempre hi ha hagut al·legacions que agents d'intel·ligència militar britànics hi estaven involucrats, fet que ha estat confirmat per documents del Ministeri de Defensa britànic.^[1]

La massacre va colpejar durament l'escena musical d'Irlanda del Nord, que havia reunit joves catòlics i protestants. En un informe publicat al Sunday Mirror el 1999, Colin Wills va qualificar l'atac a la Miami Showband com "una de les pitjors atrocitats en els 30 anys d'història dels Troubles".^[4]